Pluja, fantasmes i Entrecôtes

Un nou dia neix aquí a Dubai i, oh sorpresa, PLOU! 

A un país on la mitjana és de 7 dies de pluja l'any, que plogui gairebé una setmana sencera és tot un esdeveniment. Més si contem que ja va ploure al gener (de fet, el primer dia que vaig ser a Dubai, va ploure) i al febrer també va ploure alguns dies. Ja portarem prop de dues setmanes de pluja. Sembla un miracle... o l'escalfament global. Diria més aviat que és més el segon que el primer. En fi, us semblarà una tonteria, total, son quatre gotes les que cauen, però en aquest país les ciutats no estan preparades per la pluja. Hi ha força carrers que s'inunden i la gent, evidentment, no té paraigües. Ningú. Si ho penseu bé té lògica, seria com tenir congeladors a l'Antàrtida. 

Una altra cosa que em fascina i em sobta d'aquesta ciutat és que s'està buidant a una velocitat que fa por. Avui llegia al "Middle East Business News" (aquí teniu el link http://www.kippreport.com/kipp/dubais-population-to-fall-by-17-percent-in-2009/) que segons un estudi del Banc EFG-Hermes, la població de Dubai decreixerà un 17% aquest 2009. Un 17%!!! Això suposa que, segons l'estudi, unes 300 mil persones abandonaran la ciutat aquest mateix any. 

Us imagineu que 300 mil persones marxen de Barcelona en un sol any? Les causes són molt clares. En primer lloc, molta gent que ha perdut la feina retornarà als seus països d'origen, perquè aquí no hi ha feines noves a causa de la crisi. Hi ha casos d'expatriates (treballadors occidentals) que han decidit fer de taxistes il·legals (amb els seus cotxes particulars) per poder pagar el seu lloguer. Crec que ja us vaig parlar de la gent que deixa abandonats els seus cotxes de luxe a l'aeroport pq no els han pogut vendre i prefereixen fugir del país. En fi segons l'estudi, el moment més tràgic serà a l'estiu, quan molta gent que actualment està aturada, que van perdre els seus treballs a principis d'any però no han marxat perquè els seus fills no havien acabat el curs escolar, marxaran quan aquest s'acabi.

Les conseqüències de tot això seran diverses, però la més important és que els preus dels pisos i dels lloguers baixaran en picat (encara més, si és això possible). Aquesta ciutat, que va estar de moda els darrers anys, s'està convertint en una ciutat fantasma... 

No vull acabar amb tant de pessimisme (o realisme, com volgueu veure-ho), així que us explicaré que l'altre dia, mun germà, la Robin (la seva parella) i jo vam anar a "l'Entrecôte Café de París" que hi ha a aquesta ciutat. Aquest és un restaurant força famós que va néixer (i existeix encara) a Ginebra i que té franquícies a tot el món. Que jo sàpiga, París, Londres i Dubai en tenen, però sé que n'hi ha més. És un restaurant molt mític per la meva família, pq tant el meu avi Guillermo, com el meu pare, com jo mateix hem visitat el de Suïssa i és tota una institució familiar. Ha estat bé tornar a aquest lloc, on per cert, et preparen un entrecot amb patates fregides i una salsa deliciosa (però secreta) que és per llepar-s'hi els dits. Us el recomano!!

Veus, amb la panxa plena, els problemes son menys problemes.