Aquest Nadal hem tornat a Dubai. Per coneixer el meu nebot, per retrobarnos amb la familia (amb ma mare i amb mun germa i les seves respectives parelles) i per desconectar una mica de la feina, que sempre va be. Dubai no ha canviat massa en els ultims anys, segueix sent una ciutat artificial amb poquissima cultura (practicament no hi ha res a fer-hi excepte anar als centres comercials), amb moltes prohibicions (no beure alcohol, no fer excessives demostracions afectives en public i menys encara si no es la teva parella oficial) i amb censura a la premsa i a Internet. Pero tot i aixo no deixa de ser un lloc que he qualificat com la meva llar durant 4 mesos de la meva vida i on hi tinc una bona colla de records. Ara es una ciutat mes buida, pero mes acabada que quan la vaig deixar. A 2009 era una ciutat on hi havia molts edificis a mig construir i on comensaven les obres del metro. Ara ja esta acabat, igual que molts dels edificis que comento, pero un es pregunta perque seguir construint aqui.
La ciutat es mes buida que fa 3 anys, hi ha menys moviment i, afortunadament, menys retencions de transit, pero tot i aixo segueix tenint coses bones, com el clima (ara a finals d'any som a uns 18-22 graus), com alguns vells amics i una tranquilitat que no es respira a altres ciutats. Sembla que el temps s'atura, aqui a Dubai. Possiblement per ser-hi de vacances, possiblement perque esta sent un felis Nadal i possiblement, perque tinc la sensacio de ser algu molt afortunat.
 |
| La platja de Jumeirah Beach Residences, al barri de Dubai Marina. |
